Qui Som

Istmos neix a la meitat d’un camí, en un viatge d’anada i tornada. Es va pensar, es va estudiar i es va discutir en més d’un pis compartit de Madrid, en molts bars de Barcelona. Es llegirà en castellà, en català, en gallec i en eusquera, i es traduirà a les llengües de tots els que avui formem aquest mar de sentiments que, qui sap per què, anomenem Espanya. Serà creat i viscut per totes aquelles persones que creuen en altres significats de la vida i que volen crear un espai on redefinir-los i poder-los experimentar. Això ens incumbeix a tots els que, més enllà d'ideologies, pàtries, banderes, territoris o religions, somiem en transformar el nostre entorn a través de la nostra pròpia transformació.

Per tot això, esperem que amb el temps aconseguim què les nostres pàgines facin ressò de temes relatius a vivències, reflexions, crítiques, projectes i somnis de tots aquells que ocupen aquest tros de territori, i que això ens doni prou embranzida per a sobrevolar tota la geografia, des de la més visible i coneguda, fins a la més recòndita. En definitiva, pretenem crear un espai que arreplegui visions, experiències i sentiments de tot aquell o aquella que vulgui contribuir a crear i compartir una visió comuna, així com posar fi a un present difícil de suportar, i a materialitzar un futur que és necessari que comenci. Istmos -llengua de terra que uneix dos continents o una península amb un continent- reconstruirà els ponts que són bombardejats a diari per aquells que s’obstinen en fer petites les nostres vivències comunes, les nostres llengües -iguals entre elles tot i les seves diferencies- les nostres cultures, aquelles que no surten en els llibres de text que memoritzem durant la nostra infància.

Istmos serà una revista digital, i l’anomenarem revista tot i que manqui d’aparença física, no serà publicació ni web i encara menys un diari. Fugirem de la rapidesa, de parlar de tot sense tenir idea de res, correrem en direcció contraria a les dinàmiques majoritàries del món de la informació. Serem paraules plasmades en pàgines, però anirem més enllà: serem espais de reunió, crearem moments i vivències, compartirem sentiments i esperarem materialitzar reflexions i sensacions.

Farem periodisme fet per persones que creient en allò comú tenen alguna cosa a dir, però sobre tot, tenen ganes de que altres individus tinguin la mateixa voluntat d’explicar. Cercarem altres col·laboradors, obrirem les nostres pàgines a tots aquells que es vegin carregats d’il·lusió per aportar quelcom contrari a la negativitat, al pessimisme, a la quietud dels temps que ens ha tocat viure.

Afegirem, sumarem, instarem, crearem, cooperarem. El blanc el veurem des del negre, al de d’alt el mirarem des de d’alt i a qui es troba a sota el mirarem des de sota. Ensumarem vides alienes, ens immiscirem en grups socials, grups de música, conservatoris, biblioteques, bars i prostíbuls Abastarem lo abastable en cada moment, en cada dia que Istmos aconsegueixi existir amb la mateixa passió amb la que neix i quan aquesta desaparegui així ho farà Istmos. Serem, sempre i quan estiguem en la cresta, no ens perpetuarem en el buit de l’apatia.

Volem ser la llavor de molt més que paraules, histories alienes, reportatges o entrevistes, volem teixir una xarxa de contactes –no de e-mails si no de discussions fins la matinada- volem ser el trampolí de moltes coses que encara no som capaços de diferenciar en la nebulosa causada per l’afany de iniciar un projecte comú, sincer, sense pretensions ni ambicions més enllà que la de ser i estar en un temps present i amb els nostres.


Intentarem no caure en els errors del passat, i si hem de ser repetitius ho farem en termes adequats, mai en la crítica buida de contingut, en el mal gratuït ni en la prepotència de la paraula. Quan caiguem en errors del passat, i colpegem la mateixa pedra, ja destrossada per tants cops, voldrem demanar perdó, analitzarem l’error i aprendrem del mateix procés.

Istmos serà un lloc de trobada, de punts de vista, d’ideologies sentimentals, d’amistats polítiques, d’històries abandonades a la seva sort. Istmos no tindrà ànims de lucre. De la mateixa manera, no es pagarà aquells qui vulguin o decideixin donar el seu temps, sigui quina sigui la forma, a la revista. Istmos no serà un projecte amb objectius econòmics, sinó vitals, amb l’únic propòsit de trobar un lloc on molts puguin sentir-se còmodes per llegir, escriure, pensar, compartir, discutir i divagar. Benvinguts a Istmos, a la finíssima franja que uneix, solcant mars, deixant de banda les tempestes, però sense obviar els huracans i els remolins de sorra. Tant de bo s’uneixin a aquest gran viatge que, dia a dia, comença i es renova.