Per què traduïm

L’epitafi escrit pel poeta basc Gabriel Aresti convida al seu amic, el poeta i fundador de les Joventuts Socialistes, Tomàs Meabe, al somni etern: “Tanca els ulls i dorm, Meabe, pestanya amb pestanya, no és espanyol qui no sap, Meabe, les quatre llengües d’Espanya”.

Tot i sabent la difícil tasca que tenim entre mans, quan vam crear la revista ens vam proposar oferir ells nostres textos a les quatre llengües de l’Estat espanyol: galego, català, euskera i castellano. I encara que ganes no ens en faltin, la cerca de traductors que vam iniciar en el seu moment se’ns ha quedat curta davant el volum d’informació que volem publicar de forma bimestral.

Continuem amb la ferma intenció de publicar tot el material en els quatre idiomes, segurament no al mateix temps, probablement de forma endarrerida, però sempre amb l’objectiu de poder portar a cada lector un text a la llengua amb la qual aquest se sent més còmode, i a través del qual pugui sentir-lo sense perdre l’essència que la llengua d’origen li atorga.

Per aconseguir-ho, seguirem la inesgotable cerca d’amics, d'apassionats de la llengua o d'aficionats a la lectura que vulguin donar un cop de mà en aquesta tasca. A més, esperem que algun lector desorientat, d’aquells que encara no formen part del nostre entorn proper, s’atreveixi i ens demani textos per a traduir a la seva llengua.
Esperem continuar creant vincles amb coneguts i desconeguts que desitgin enfocar les seves forces en “fer”, en “portar a terme”. Per a Istmos serà un gran plaer rebre a tots aquells que vulguin ajudar i valorin, com es mereix, la pluralitat que lluita per fer-se veure en aquest Estat tan desigual.